Abans la guerra.

L'Association Sportive Perpignanaise, nascuda en 1902, va pujar en primera gràcies al seu títol de campió de França de segona sèrie (vencedor del Dôle 20-5, el 23/04/1911). Però el seu moment de glòria, aquest equip l'ha viscut en 1914. Detallem la temporada que ha donat el premier "Bouclier de Brennus" al club :

El campionat començava per una fase preliminar regional. L'ASP campiona del Llengadoc havia enfrontar se al vencedor del Litoral per accedir al campionat Nacional de 1a sèrie. Aquest primer partit, Perpinyà guanya facilment el RC Toulon 25-0 a casa. 

Ha vingut després la fase d'un grup amb el Stade Toulousain, campió 1912 (invicte aquest any), l'Aviron Bayonnais, el vigent campió i el Havre AC multiple semi-finalista.

Després victòries contra Le Havre i el Stade Toulousain, l'ASP té empat a la classificació avec aquests darrer i el Bayonne. Obligació doncs passar per playoffs menstrestant en l'altre grup el Stadoceste Tarbais ja s'ha classificat per la final.

Primer adversari als playoffs, els bascos, després un "match roi" excepcional a Perpinyà que s'acaba amb un empat amb pròrroga 6-6, els Catalans cercaran la qualificació a Bayonne amb un 3-0 al marcador la qualification à Bayonne par un score de 3-0 ! Guanyaran després el Stade Toulousain en el seu terreny de joc per jugar la seva primera final de 1a divisió !

La final va ser èpica, l'ASP remuntara els Bigourdans d'un 7-0 gràcies a una ultima transformació del molt jove Aimé Giral.

És molt important notar també que el Rugbi Català es portava molt bé perqyè el Stade Olympien Perpignanais d'un famós Gilbert Brutus també va pujar en 1a sèrie.

Durant la guerra ...

​

Malauradament l'hora de la mobilització general sona poc després el títol i els rugbymen no podien escapar-ho. 7 Campions de França el 3 de Maig de 1914, trobaran la mort, inclòs l'Aimé Giral (Mort el 22/07/1915 en la Marne).

Però durant la guerra, el rugbi no s'atura totalment, i torna sota l'impuls de joves estudiants (tradició Catalan, el rugbi va arrivar a Perpinyà per l'escola). L'entrenador era Albert Bausil poeta Nord-Català famós i gran enamorat d'aquest esport.

Per respecte pels seus gloriosos ancians, han cambiat el color de la samarreta pel verd i el nom ASP per "Green Devils Perpignanais". El campionat era evidentment aturat, els Catalans disputaven el campionat del Llenguadoc. En 1916 han guanyat la final contra el veï del SOP, 11-0.

Després la guerra.

Després haver pagat molt la gran guerra et enfrontar-se, els dos grans clubs del País Català, l'ASP et el SOP fusionen oficialment el 22 de Maig del 1919 per crear l'Union Sportive Perpignanaise. Decideixen adoptar el vestit actual : samarreta blau cel, pantalons blancs i mitjons de sang i d'or. És un homenatge pel color de l'uniform dels "Poilus" però és abans la túnica del SOP des de 1912.

Més tard, el club va fer altres homenatges, com cambiar el nom de l'Estadi de la ruta de Tuïr per Jean-Laffon, Vicepresident de l'ASP, mort a la guerra i evidentment l'Estadi del Vernet recuperat per l'USAP al 1940 que serà anomenat Aimé Giral.

A prop dels 110 anys després, sona en la França i el món del rugbi el nom d'aquest jove format al rugbi al col.legi de Perpinyà abans de donar, amb una ultima transformació, el primer títol nacional del club i del nostre País Català i posar la llum sobre la nostre ciutat.

Doncs només cal dir, moltes gràcies senyor Giral !

​